12/20/2013

David Fernandez, amb la sabata, va parodiar al rus Nikita Kruschev

La poca originalitat del portaveu d'aquesta mena d'organització sociopolitica catalana que en diuen CUP, al treure's una sandàlia davant de Rodrigo Rato, fa que el gest hagi servit per a demostrar l'escassa inventiva del David Fernández per a atraure l'atenció del públic àvid d'imbecilitats.  Ni els moros quan van tirar una sabata contra Bush ni la CUP han sigut originals. 
Observi's la sabata damunt de la tarima ocupada per Nikita Kruschev
La sabata brandada a la mà d'un politic és patrimoni original del qui fou secretari general del PCUS, Nikita Kruschev
El dia 12 d'octubre de l'any 1960, el líder de la Unió Soviètica, i en plena guerra freda, es va treure una sabata tot picant contra l'estrada des d'on intervenia a la seu de l'ONU, per a protestar contra els temes que s'estaven debatent.
Si bé desprès de 53 anys d'aquell espectacle s'ha volgut repetir per part dels moros i de la CUP, que hom sàpiga, si més no, que l'originalitat d'aquesta gesta no és ni de lluny patrimoni ni dels moros ni del David Fernández. Plagiant i fent el pallasso també s'obtenen rèdits politics pel que sembla, encara que siguin d'escassa durada i d'un impacte mediàtic escardoser. 
Jo més aviat qualificaria l'espectacle de la sandàlia de la CUP com una manca d'argumentació sòlida i contudent per a denunciar les responsabilitats, que segur que les té, de Rodrigo Rato en la desfeta i fallida de Bankia. No obstant, la sabata o la sandàlia simplement ha serrvit per ha fer riure a un ramat d'estúpids i per a donar carnassa a la caverna més rància i recalcitrant espanyola.
Sovint els politics, amb un afany de protagonisme sense limits, ells mateixos es foten de cap amb les seves armes obsoletes que no serveixen per gaire bé res. Que els politics es perden enmig del bosc de paraules, de gesticulacions, de mentides i d'escasses mitges veritats, és un fet inqüestionable, i per això tot allò que puguin fer o dir cada cop té menys valor, menys consistència i menys veracitat i credibilitat.
La politica és un real i esperpèntic circ, i David Fernández no és res més que un altre bufó d'aquest patètic i podrit circ de la secta politica.